Aquest sabor és també el gust del segle XXI, tal com ho ha dit Ferran Adrià

JAUME FÀBREGA Premi Botifarra Dolça 2012



dissabte, 18 de juny del 2011

Botifarra Dolça amb Torrades

A pagès, a totes les cases que mataven porc i també a les carnisseries de vila, feien la botifarra dolça. És de carn bona, com les picants, però amanida amb sucre; de la manera de coure-la que feien a pagès en resultava una llaminadura.

Necessitem tres botifarres dolces (mitja per persona), una pela de llimona, pa sec de dos o tres dies o torradetes de pa, mitja lliura de sucre (entre 150 i 200 gms.), vi negre del porró, una paiella pel foc i millor si és una cassola.

Comencem posant la paiella al foc amb el sucre i que ens quedi a punt de carmelo, mentres anem punxant les botifarres; tant bon punt el sucre es lleco hi posem les botifarres, un raget d’oli o una culleradeta de greix per si no en ragessin prou, les cobrim amb aigua –millor calenta-, hi tirem un tros de pela de llimona i un bon raig de vi negre. Deixem que amb poc foc es vagi fent i vigilant que no s’agafi.

Es pot posar moscatell, garnatxa, vi ranci, mistela, fins i tot ressolis, si no es te el porró a punt.

En tot cas foc petit i vigilar que el lleco (sucre) no es prengui (quedi caramel•litzat).

Al començar espesseir-se es el moment de posar-hi les llesquetes de pa sec o torradetes perquè quedin ben ensucrades; ja en podem fer quantitat, que a tothom els agrada per llaminejar.

Finalment tirem un raget d’aigua per poder treure be les botifarres, les partim i les servim amb un xic de suc i amb les llesques de pa o torrades tot voltant. Bon profit!!!

NOTA: Atenció amb el sucre caramel•litzat i sec: costa de llevar i netejar; sobre tot de la paiella o cassola; feu-ho desseguida mentre encara es un xic calent