La cuina catalana és surrealista?. Al llibre "Dalikatessen. A taula amb Salvador" Dalí", es demostra, tal com podem veure amb aquesta recepta.
La fantasia- d’arrel popular- de les combinacions dites de mar i muntanya, com podeu veure en aquesta sorprenent, però exquisida, recepta. Altrament, el pèsol, si és fresc, amb al seva dolçor natural, combina molt bé amb aquesta botifarra, i així sabem que aquesta combinació havia estat típica de la ciutat de Girona.
Ingredients
2 llamàntols de 1/2 kg
1/2 kg de pèsols esclovellats
2 botifarres dolces
2 cebes mitjanes
Farina
Aigua
Oli
Sal
Elaboració:
Talleu els llamàntols a rodelles d' uns 3 cm; trenqueu una mica les potes amb la mà de morter. Ho saleu, ho passeu per farina i ho fregiu una mica en oli, sense que agafi massa color; ho guardeu en un plat.
En una cassola feu-hi un sofregit amb les cebes, pelades i picades. Un cop hagin agafat una mica de color hi afegiu les botifarres dolces tallades a rodelles d' uns 2 cm. Deixeu que agafin una mica de color i ja hi podeu tirar els pèsols; ho remeneu bé, ho tapeu i ho deixeu coure a foc fluix una mitja hora, fins que els pèsols siguin cuits. Caldrà que ho mulleu amb un cullerot d’ aigua. Tot seguit hi afegiu el llamàntol que havíeu guardat. Ho deixeu coure tot plegat uns 5 minuts, procurant que no es desfacin ni els pèsols ni el marisc. Serviu-ho, provant-ho abans de sal.
Notes:
Ja que és un plat primaveral, podem fer servir ceba tendra, posant-hi força; opcionalment també s’ hi poden posar dos o tres alls tendres.
Personalment, tot i que no és una herba que s’ utilitzi en la cuina catalana, hi poso una mica d’ estragó, que amb el seu tast dolcenc s’ adiu molt bé amb el plat. Tampoc no hi va malament un apunta de canyella, però acompanyada amb pebre.
Si trobeu salsitxes dolces- alguns carnissers les elaboren-, el plat guanyarà en presentació.
El llamàntol (llobregant, llongant, grimaldo, etc.) es troba també congelat (“bogavante”, “homard”, “spiny lobster”).
