A pagès, a totes les cases que mataven porc i també a les carnisseries de vila, feien la botifarra dolça. És de carn bona, com les picants, però amanida amb sucre; de la manera de coure-la que feien a pagès en resultava una llaminadura.
Necessitem tres botifarres dolces (mitja per persona), una pela de llimona, pa sec de dos o tres dies o torradetes de pa, mitja lliura de sucre (entre 150 i 200 gms.), vi negre del porró, una paiella pel foc i millor si és una cassola.
Comencem posant la paiella al foc amb el sucre i que ens quedi a punt de carmelo, mentres anem punxant les botifarres; tant bon punt el sucre es lleco hi posem les botifarres, un raget d’oli o una culleradeta de greix per si no en ragessin prou, les cobrim amb aigua –millor calenta-, hi tirem un tros de pela de llimona i un bon raig de vi negre. Deixem que amb poc foc es vagi fent i vigilant que no s’agafi.
Es pot posar moscatell, garnatxa, vi ranci, mistela, fins i tot ressolis, si no es te el porró a punt.
En tot cas foc petit i vigilar que el lleco (sucre) no es prengui (quedi caramel•litzat).
Al començar espesseir-se es el moment de posar-hi les llesquetes de pa sec o torradetes perquè quedin ben ensucrades; ja en podem fer quantitat, que a tothom els agrada per llaminejar.
Finalment tirem un raget d’aigua per poder treure be les botifarres, les partim i les servim amb un xic de suc i amb les llesques de pa o torrades tot voltant. Bon profit!!!
NOTA: Atenció amb el sucre caramel•litzat i sec: costa de llevar i netejar; sobre tot de la paiella o cassola; feu-ho desseguida mentre encara es un xic calent
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada